Sant Miquel, Cajamarca, Perú: Encant i evocació de pobles petits
La següent reflexió és general, el contingut té significat
personal per a un cas concret, el poble de Sant Miquel, Cajamarca, Perú; per
això suggereixo que cadascú faci el seu propi viatge i s'ubiqui al seu poble, a
la seva ciutat, que reconstrueixi a la seva manera el seu "món de
records".
Per a alguns, especialment els que viuen en una urbs o una
gran ciutat, i visiten un poble petit, aquest és avorrit, desproveït d'encants,
limitat, es pot recórrer totalment en uns minuts i després cal tornar doncs no
existeixen les diversions o perversions d'una gran ciutat. Aquesta percepció és
vàlida per a qui busca només saturar-se amb sensacions i emocions superficials,
que saturin a l'esperit, tot i que no quedin records significatius. Per als que
van néixer i van créixer en una gran ciutat, també aquesta té els seus encants,
però en una altra magnitud i formes múltiples.
Per als que van néixer i van créixer en un poble petit,
l'amplitud geogràfica és secundària, el que importa és la grandesa espiritual,
moral, evocadora. Quan per circumstàncies de la vida s'ha de viure, treballar,
patir, gaudir estimar, tenir família en una gran urbs, la tornada al poble natal
és una ocasió per a la renovació total de l'esperit.
El poble sempre és petit, però ara es recorre o camina pels
seus carrers amb la major lentitud possible tractant de captar amb el record
les imatges de la infantesa, buscant en cada rostre conegut, cada racó, cada
porta, cada finestra, cada so, cada olor, cada soroll, i fins al lladruc d'un
gos. Tot el que s'evoca té algun significat.
Tots aquests esdeveniments formen una mena de pel·lícula que
es projecta a l'escenari del nostre esperit, l'energia prové del nostre cor, el
temps de durada de la pel·lícula és tan llarg com la nostra voluntat ho
decideixi.
La gran evocació general prové de la vista del poble complet.
El panorama ens porta a la memòria tota la vida, totes les ocurrències, totes les
experiències.
Després, els detalls del poble, la plaça d'armes, els seus
elements icònics com l'Església, l'escola on estudiem, cada cantonada, ens
traslladen a situacions més concretes, més íntimes, més personals, més
intenses.
El paisatge al voltant del poble és part de la petjada
immaterial del record. Ningú va viure només entre els carrers, tots van sortir
a gaudir el paisatge i quan aquest és ric en emocions imatges, aromes, més gran
és la possibilitat de tenir a la memòria un cabal inesgotable de sensacions
agradables.
Córrer pels camps verds quan els blatdemorars estan en ple
procés maduració, quan les flors que abunden en el mes de maig converteixen la
terra en un gegantí llenç que no podria representar-lo amb fidelitat ni el més
eximi artista. Omplir la vista i els altres sentits i l'esperit de color, sons
de la natura, aromes, sol, pluja, fang; és en certa manera, conèixer una
bestreta del cel, i per això és una altra activitat grata que es repeteix també
quan es torna.
Ja no hi ha la mateixa gent, els amics o companys
d'entremaliadures, potser fins hagi desaparegut algun camí o lloc secret per
aventures infantils, però la ment té el poder màgic de portar-los a la vida o
reconstruir nostres "llocs o amagatalls màgics".
Després, abans de tornar, una última mirada per reforçar els
records, com si es guardés novament les joguines favorits en la caixa fins a la
següent oportunitat, com ordenant l'univers de records. Com dir "fins
després" al món que deixem enrere, però que mantenim en la memòria, i
només necessitem la tornada per millorar alguns detalls en el record.