Porcón. Celebració de la fe i la Dansa dels Chunchos
La dansa dels Chunchos
La "dansa dels Chunchos" és la dansa
típica més representativa de Cajamarca, i està associada a una festivitat
religiosa. La Dansa dels Chunchos ha estat reconeguda com a Patrimoni Cultural
de la Nació. A més, és per Cajamarca com la marinera per Trujillo o el tondero
per Piura, element d'identitat i cohesió social.
Una dansa sense música no és dansa, els Chunchos
ballen al so de les melodioses notes de la famosa caixa (tambor petit), flauta
de saüc (5.000 anys d'antiguitat) i el toc d'un clarí, tot i que actualment es
fa servir també la guitarra acompanyada de la quena.
La dansa és interpretada per homes, pel
desplegament físic que es realitza a la presentació artística o acompanyament
d'alguna processó en honor a un sant patronal. Per això, el "chuncho"
no és qualsevol persona, és algú que es prepara amb anticipació a una festa
patronal per demostrar la seva destresa i fortalesa al moment de realitzar els
diferents passos de la dansa.
El "Chuncho" es vesteix amb un vestit de
color blanc (camisa i pantalons), porta els "llanques" o
"ojotas", al cap usa una corona confeccionada amb càrritx, vistosa i
acolorida, adornada amb plomes d'au. El pit està creuat per una banda adornada
per miralls petits que reflecteixen l'ànima i capturen l'alegria del sol;
alguns confeccionen aquestes bandes amb al·legories que les fan vistoses. Una
part essencial de la vestimenta són els "maichiles" (llavors buides)
en els dos genolls, que al moment de caminar sonen com cascavells.
El "chuncho negre" és la persona que
dirigeix el grup de dansaires i és l'únic autoritzat per a vestir-se
completament de color negre, incloent la cara; porta una màscara de llana, els ulls i boca
pintats de vermell. Aquest personatge fa servir un crit característic per ordenar el canvi de pas
als dansaires; com a senyal de comandament, porta a la mà un fuet que fa sonar
periòdicament. Pel desplaçament i alegria que irradia, pot interactuar amb el
públic.
La dansa dels Chunchos es balla a tota la
província de Cajamarca, però on té especial importància i rellevància és a la
Festa de les Creus de Porcón (Setmana Santa). Es balla també a Sant Joan de
Llacanora (24 de juny), festa de Sant Joan a Agopampa (24 de juny), festa de la
Mare de Déu de l'Aurora, en el caseriu de Puyllucana (15 d'agost).
La dansa de Chunchos de Cajamarca, segons
testimonis recollits, antigament podia durar una setmana, sense treva i amb
prou feines interrompuda per breus moments per prendre aliments o descansos
frugals. La dansa és una demostració masculina de fortalesa física, valentia
dels guerrers i rols de jerarquies que serveixen per adorar un sant patró o
santa patrona del poble. En l'actualitat, la dansa dura tres dies i es manté
als personatges centrals, acompanyats sempre pel binomi de caixa i flauta
tocats per un sol músic, així com dels clariners.
La Dansa de Chunchos també es realitza en altres
regions del país. Els Qhapaq Chuncho del Cusco; els Shapish de Chupaca, a
Junín; els Shacshas del Carreró d'Huaylas; els Chunchos de la província de
Llata, a Huánuco, etc. Això demostra la importància dels guerrers amazònics a
l'antic imperi incaico. Guamán Poma d'Ayala (1615), en les seves il·lustracions
compte l'existència dels Chunchos en la vida social del Tawantinsuyu. Es
tractava de pagesos andins que imitaven als "Chunchos" o habitants de
la selva, per això, la vestimenta conté elements amazònics com ara plomes d'aus
o llavors anomenades 'shacapas' o 'maichiles', que són lligades a les cames
dels dansaires per acompanyar la música. És possible que el Bisbes Baltazar Martínez
Compañón, si vista Cajamarca, hagi registrat la dansa en les seves aquarel·les,
però lamentablement moltes estan fora del Perú.
El clarín de Cajamarca
El clarín és un instrument musical que només
existeix a Cajamarca, és emprat per la majoria músics camperols en les
cerimònies religioses com la Festa de les Creus de Porcón Baix, en festes
socials i les feines d'agricultura. El clarín és acompanyat d'altres dos
instruments musicals, la caixa i la flauta. Actualment s'usa també en el
carnaval. El clarín de Cajamarca va ser declarat com un Patrimoni Cultural de
la Nació del Perú el 12 de juny de 2008.
El clarín de Cajamarca pot mesurar fins a quatre
metres de longitud, el seu so és molt harmònic, molt característic i únic al
món. Aquesta un instrument aerófano, l'origen es troba en l'època de la
colònia, des dels inicis del segle XVIII, ja que en 1778, el bisbe de Trujillo
en la seva visita a Cajamarca, va deixar constància de l'existència d'aquest
instrument musical, en una aquarel·la on l'acte de la sega és acompanyat pel
clarí.
El clarín s'elabora amb canya comuna o canyís, una
planta herbàcia d'origen asiàtic que va ser portada pels espanyols. El canyís o
sukcha, ha d'estar madur i molt sec, amb preferència d'un clima temperat, amb
un diàmetre de 3 centímetres, longitud de 3 metres o més de llarg des de la
base de l'instrument altre material és la carabassa, una planta cucurbitácea,
el cordill o cotó tort i untat amb cerote.
Link per veure la Part 3: Porcón i La festa de les Creus
Link per veure la Part 2: Porcón i el Turisme vivencial
Link per veure la Part 1: Granja Porcón, el paradís a Cajamarca
Enllaços per veure la dansa dels Chunchos
Chunchos de Porcón
Referències
