Thursday, November 9, 2017

Perú i les seves plantes meravelloses per al món, papa , quinoa

Cultius de l'Perú: Aliments per al món.



1) PAPA (Solanum tuberosum)

La papa o patata (Solanum tuberosum) és una espècie de planta herbàcia pertanyent al gènere Solanum de la família de les solanàcies originària de Sud-amèrica i conreada per tot el món pels seus tubercles comestibles. Va ser domesticada a l'altiplà andí pels seus habitants fa uns 8000 anys, i més tard va ser portada a Europa pels conqueridors espanyols com una curiositat botànica més que com una planta alimentària. El seu consum va anar creixent i el seu cultiu es va expandir a tot el món fins convertir-se avui dia en un dels principals aliments per a l'ésser humà.





2) Quinoa (Chenopodium quinoa)

La quinoa, quinoa o quinoa, és un pseudocereal pertanyent a la subfamília Chenopodioideae de les amarantáceas. Es conrea, principalment, a la serralada dels Andes. Es conrea, principalment, a la serralada dels Andes, a Bolívia, Perú i Equador que concentren el 90% de la producció. Actualment es conrea en més de 70 països, entre ells Estats Units, Equador, Argentina i Canadà.

La quinoa es cultiva als Andes des de fa uns 5000 anys. Igual que la papa, va ser un dels principals aliments dels pobles australs, andins preincaics i incaics. Creix des del nivell del mar fins als 4000 m d'altitud als Andes, encara que la seva altura més comú és a partir dels 2500 m.




3) CAÑIHUA (Chenopodium pallidicaule)

La cañahua o cañihua (del quítxua: qañiwa) és una espècie de Chenopodium (cendrós) similar en la seva composició a la quinoa. És una espècie nativa dels Andes, amb més de 200 varietats, es conrea des de fa mil·lennis. Té alt contingut en proteïnes i fibra dietètica, ric contingut fenòlic. És especialment resistent a sequeres i inundacions.
És un gra andí tant o més potent que la quinoa com a aliment, però escassament conegut. El gra, conreat a Bolívia de manera biològic, ha estat requerit en 2017 per la NASA per produir barres energètiques i galetes.




4) mashua (Mashua).

La mashua, Mashwa, Isaño isaño, Majua, cubio o papa amarga és una planta tuberosa originària dels Andes centrals, la major concentració està a Colòmbia, Bolívia, Equador i al Perú entre els 3.500 i 4.100 msnm. Els tubercles comestibles són cònics i allargats amb un àpex agut. És molt rústica, pot conrear-se en sòls pobres, sense ús de fertilitzants i pesticides, i el seu rendiment pot duplicar al de la papa.




5) MACA (Lepidium meyenii)

La maca és una planta herbàcia anual o biennal nativa dels Andes del Perú, creix en altituds fins de 4.400 msnm. Altres noms comuns són maca-maca, Maino, ayak chichira, ayak willku.

A més de l'ús en l'alimentació, s'afirma que les seves arrels posseeixen propietats que augmenten la fertilitat. Els pobladors andins des de l'antiguitat la utilitzaven per millorar les seves capacitats físiques i mentals. També se li atribueix propietats benèfiques per al sistema nerviós, especialment la memòria. S'ha difós el consum en el Perú i s'exporta en diverses presentacions (farina, càpsules, etc.), com a suplement alimentari.




6) Lúcuma (Pouteria lúcuma)

El lúcumo és un arbre de la família de les sapotàcies, originària i nativa de les valls andins; el seu fruit, la lúcuma o lluku uma en quítxua, emprat en gastronomia, en la preparació de dolços, postres i gelats.

El fruit és oblongo, freqüentment amb una mica cònic arrodonit, i està recobert per una pell delicada de color verd brillant si està verd, i canvia al marró en la maduresa. En el fruit madur, la polpa és de color groc-ataronjat, inusualment seca i almidonosa, i molt dolç. Les cultures andines el representen en la ceràmica.




7) SACHA inchi (Sacha Inchi)

El inchi, sacha inchi, sacha cacauet, cacauet de l'Inca o maní jíbaro, és una planta semileñosa i perenne, de la família de les euforbiàcies.
El Sacha Inchi és una planta hermafrodita, de creixement voluble, abundants fulles i branques, posseeix una altura de 2 m; els fruits són càpsules de 3 a 5 cm de diàmetre, dehiscents (4 - 5 - 7 càpsules); les llavors tenen color marró fosc. El contingut d'oli entre 49 - 53% (Olis omega 3, 6 i 9) i proteïnes 33%. Pot consumir com a fruit sec, farina, galetes o oli.




8) Olluco (Ullucus tuberosus)

El olluco, Ulluku és una altra planta tuberosa, originària de la regió andina de Sud-amèrica. Es diu olluco (del quítxua ulluku), melloco, Ruba. Aquest tubercle és recomanable consumir-lo en amanides, locros i sancochos. El seu consum és generalitzat en zones rurals.




9) OCA (Oxalis tuberosa)

L'oca, UQA, papa oca o ibia és una planta que es conrea a la puna dels Andes centrals i meridionals i entre els 3000 i els 3900 msnm en els Andes septentrionals, per la seva tubercle dolç, comestible i ric en midó. Altres noms: apiha, pinya, apilla, kawi (en aimara), lamaki (en kallawalla), timbo, quiba, papa vermella o huisisai; l'oca és substitut i complement de la papa. Encara que triga més a aconseguir la maduresa, té menor rendiment, però és més resistent a les plagues, i garanteix per tant una producció estable. És el tubercle més cultivat després de la papa a la regió andina central.




10)                  Yacón (Smallanthus sonchifolius )

El yacón, llacon, és un tubercle cultivat en zones càlides i temperades de la Serralada dels Andes per la seva textura cruixent i sabor dolç propi.
Les plantes produeixen dos tipus d'arrels: les de propagació i les de reserva o emmagatzematge. Les arrels de propagació creixen sota la superfície del sòl i produeixen noves gemmes que arribaran a ser les parts aèries d'una nova planta. Les arrels d'emmagatzematge són grans i comestibles, amb tubercles que poden arribar a pesar fins a 1 kg.
La planta de yacón és perenne, poden créixer fins als 1,5 a 2 m en alçada; produeix flors petites, grogues i discretes al final de la temporada de creixement. A diferència de l'olluco o l'oca, el yacón pot produir una collita comercial en els tròpics.

El 1970 va arribar al Japó i es va estendre a altres països d'Àsia, especialment Corea del Sud, Xina, Filipines, Taiwan i avui està àmpliament disponible en els seus mercats. Creix molt bé a Nova Zelanda, sud d'Austràlia (inclòs Tasmània).

Les arrels comestibles contenen inulina, un sucre no digerible, el que significa que, tot i que tenen un sabor dolç, aquestes sucres no són assimilades al metabolisme humà. Per això, les arrels són consumides i utilitzades per al tractament del colesterol i la diabetis; s'utilitza cada vegada més com prebiòtic i edulcorant. Posseeix prebiòtics amb efecte favorable en la flora intestinal; la seva arrel posseeix vitamines B1, B i C i està composta majorment d'aigua i oligofructanos.



REFERÈNCIES