Showing posts with label quinua. Show all posts
Showing posts with label quinua. Show all posts

Thursday, November 9, 2017

Perú i les seves plantes meravelloses per al món, papa , quinoa

Cultius de l'Perú: Aliments per al món.



1) PAPA (Solanum tuberosum)

La papa o patata (Solanum tuberosum) és una espècie de planta herbàcia pertanyent al gènere Solanum de la família de les solanàcies originària de Sud-amèrica i conreada per tot el món pels seus tubercles comestibles. Va ser domesticada a l'altiplà andí pels seus habitants fa uns 8000 anys, i més tard va ser portada a Europa pels conqueridors espanyols com una curiositat botànica més que com una planta alimentària. El seu consum va anar creixent i el seu cultiu es va expandir a tot el món fins convertir-se avui dia en un dels principals aliments per a l'ésser humà.





2) Quinoa (Chenopodium quinoa)

La quinoa, quinoa o quinoa, és un pseudocereal pertanyent a la subfamília Chenopodioideae de les amarantáceas. Es conrea, principalment, a la serralada dels Andes. Es conrea, principalment, a la serralada dels Andes, a Bolívia, Perú i Equador que concentren el 90% de la producció. Actualment es conrea en més de 70 països, entre ells Estats Units, Equador, Argentina i Canadà.

La quinoa es cultiva als Andes des de fa uns 5000 anys. Igual que la papa, va ser un dels principals aliments dels pobles australs, andins preincaics i incaics. Creix des del nivell del mar fins als 4000 m d'altitud als Andes, encara que la seva altura més comú és a partir dels 2500 m.




3) CAÑIHUA (Chenopodium pallidicaule)

La cañahua o cañihua (del quítxua: qañiwa) és una espècie de Chenopodium (cendrós) similar en la seva composició a la quinoa. És una espècie nativa dels Andes, amb més de 200 varietats, es conrea des de fa mil·lennis. Té alt contingut en proteïnes i fibra dietètica, ric contingut fenòlic. És especialment resistent a sequeres i inundacions.
És un gra andí tant o més potent que la quinoa com a aliment, però escassament conegut. El gra, conreat a Bolívia de manera biològic, ha estat requerit en 2017 per la NASA per produir barres energètiques i galetes.




4) mashua (Mashua).

La mashua, Mashwa, Isaño isaño, Majua, cubio o papa amarga és una planta tuberosa originària dels Andes centrals, la major concentració està a Colòmbia, Bolívia, Equador i al Perú entre els 3.500 i 4.100 msnm. Els tubercles comestibles són cònics i allargats amb un àpex agut. És molt rústica, pot conrear-se en sòls pobres, sense ús de fertilitzants i pesticides, i el seu rendiment pot duplicar al de la papa.




5) MACA (Lepidium meyenii)

La maca és una planta herbàcia anual o biennal nativa dels Andes del Perú, creix en altituds fins de 4.400 msnm. Altres noms comuns són maca-maca, Maino, ayak chichira, ayak willku.

A més de l'ús en l'alimentació, s'afirma que les seves arrels posseeixen propietats que augmenten la fertilitat. Els pobladors andins des de l'antiguitat la utilitzaven per millorar les seves capacitats físiques i mentals. També se li atribueix propietats benèfiques per al sistema nerviós, especialment la memòria. S'ha difós el consum en el Perú i s'exporta en diverses presentacions (farina, càpsules, etc.), com a suplement alimentari.




6) Lúcuma (Pouteria lúcuma)

El lúcumo és un arbre de la família de les sapotàcies, originària i nativa de les valls andins; el seu fruit, la lúcuma o lluku uma en quítxua, emprat en gastronomia, en la preparació de dolços, postres i gelats.

El fruit és oblongo, freqüentment amb una mica cònic arrodonit, i està recobert per una pell delicada de color verd brillant si està verd, i canvia al marró en la maduresa. En el fruit madur, la polpa és de color groc-ataronjat, inusualment seca i almidonosa, i molt dolç. Les cultures andines el representen en la ceràmica.




7) SACHA inchi (Sacha Inchi)

El inchi, sacha inchi, sacha cacauet, cacauet de l'Inca o maní jíbaro, és una planta semileñosa i perenne, de la família de les euforbiàcies.
El Sacha Inchi és una planta hermafrodita, de creixement voluble, abundants fulles i branques, posseeix una altura de 2 m; els fruits són càpsules de 3 a 5 cm de diàmetre, dehiscents (4 - 5 - 7 càpsules); les llavors tenen color marró fosc. El contingut d'oli entre 49 - 53% (Olis omega 3, 6 i 9) i proteïnes 33%. Pot consumir com a fruit sec, farina, galetes o oli.




8) Olluco (Ullucus tuberosus)

El olluco, Ulluku és una altra planta tuberosa, originària de la regió andina de Sud-amèrica. Es diu olluco (del quítxua ulluku), melloco, Ruba. Aquest tubercle és recomanable consumir-lo en amanides, locros i sancochos. El seu consum és generalitzat en zones rurals.




9) OCA (Oxalis tuberosa)

L'oca, UQA, papa oca o ibia és una planta que es conrea a la puna dels Andes centrals i meridionals i entre els 3000 i els 3900 msnm en els Andes septentrionals, per la seva tubercle dolç, comestible i ric en midó. Altres noms: apiha, pinya, apilla, kawi (en aimara), lamaki (en kallawalla), timbo, quiba, papa vermella o huisisai; l'oca és substitut i complement de la papa. Encara que triga més a aconseguir la maduresa, té menor rendiment, però és més resistent a les plagues, i garanteix per tant una producció estable. És el tubercle més cultivat després de la papa a la regió andina central.




10)                  Yacón (Smallanthus sonchifolius )

El yacón, llacon, és un tubercle cultivat en zones càlides i temperades de la Serralada dels Andes per la seva textura cruixent i sabor dolç propi.
Les plantes produeixen dos tipus d'arrels: les de propagació i les de reserva o emmagatzematge. Les arrels de propagació creixen sota la superfície del sòl i produeixen noves gemmes que arribaran a ser les parts aèries d'una nova planta. Les arrels d'emmagatzematge són grans i comestibles, amb tubercles que poden arribar a pesar fins a 1 kg.
La planta de yacón és perenne, poden créixer fins als 1,5 a 2 m en alçada; produeix flors petites, grogues i discretes al final de la temporada de creixement. A diferència de l'olluco o l'oca, el yacón pot produir una collita comercial en els tròpics.

El 1970 va arribar al Japó i es va estendre a altres països d'Àsia, especialment Corea del Sud, Xina, Filipines, Taiwan i avui està àmpliament disponible en els seus mercats. Creix molt bé a Nova Zelanda, sud d'Austràlia (inclòs Tasmània).

Les arrels comestibles contenen inulina, un sucre no digerible, el que significa que, tot i que tenen un sabor dolç, aquestes sucres no són assimilades al metabolisme humà. Per això, les arrels són consumides i utilitzades per al tractament del colesterol i la diabetis; s'utilitza cada vegada més com prebiòtic i edulcorant. Posseeix prebiòtics amb efecte favorable en la flora intestinal; la seva arrel posseeix vitamines B1, B i C i està composta majorment d'aigua i oligofructanos.



REFERÈNCIES




Wednesday, November 8, 2017

Perú y sus plantas maravillosas para el mundo, papa, quinua, maca

Cultivos del Perú: Alimentos para el mundo.
Foto 0


1)  PAPA (Solanum tuberosum)

La papa o patata (Solanum tuberosum) es una especie de planta herbácea perteneciente al género Solanum de la familia de las solanáceas originaria de Sudamérica y cultivada por todo el mundo por sus tubérculos comestibles. Fue domesticada en el altiplano andino por sus habitantes hace unos 8000 años, y más tarde fue llevada a Europa por los conquistadores españoles como una curiosidad botánica más que como una planta alimenticia. Su consumo fue creciendo y su cultivo se expandió a todo el mundo hasta convertirse hoy día en uno de los principales alimentos para el ser humano.





2) QUINUA (Chenopodium quinoa)

La quinua, quínoa o quinoa,  es un pseudocereal perteneciente a la subfamilia Chenopodioideae de las amarantáceas. Se cultiva, principalmente, en la cordillera de los Andes. Se cultiva, principalmente, en la cordillera de los Andes, en Bolivia, Perú y Ecuador que concentran el 90% de la producción. Actualmente se cultiva en más de 70 países,  entre ellos  Estados Unidos, Ecuador, Argentina y Canadá.

La quinua se cultiva en los Andes desde hace unos 5000 años. Al igual que la papa, fue uno de los principales alimentos de los pueblos australes, andinos preincaicos e incaicos. Crece desde el nivel del mar hasta los 4000 m de altitud en los Andes, aunque su altura más común es a partir de los 2500 m.





3) CAÑIHUA (Chenopodium pallidicaule)

La cañahua o cañihua (del quechua: qañiwa) es una especie de Chenopodium (cenizo) similar en su composición a la quinua. Es una especie nativa de los Andes, con más de 200 variedades, se cultiva desde hace milenios. Tiene alto contenido en proteínas y fibra dietética, rico contenido fenólico. Es especialmente resistente a sequías e inundaciones.

Es un grano andino tanto o más potente que la quinua como alimento, pero escasamente conocido. El grano, cultivado en Bolivia de modo biológico, ha sido requerido en 2017 por la NASA para producir barras energéticas y galletas.




4) MASHUA (Tropaeolum tuberosum).

La mashua, Mashwa, Isaño isaño, majua, cubio o papa amarga es una planta tuberosa originaria de los Andes centrales, la mayor concentración está en Colombia, Bolivia, Ecuador y en el Perú entre los 3.500 y 4.100 msnm. Los tubérculos comestibles son cónicos y alargados con un ápice agudo. Es muy rústica, puede cultivarse en suelos pobres, sin uso de fertilizantes y pesticidas, y su rendimiento puede duplicar al de la papa.




5) MACA (Lepidium meyenii)

La maca es una planta herbácea anual o bienal nativa de los Andes del Perú, crece en altitudes hasta de 4.400 msnm.  Otros nombres comunes son maca-maca, maino, ayak chichira, ayak willku.

Además del uso en la alimentación, se afirma que sus raíces poseen propiedades que aumentan la fertilidad. Los pobladores andinos desde la antigüedad la utilizaban para mejorar sus capacidades físicas y mentales. También se le atribuye propiedades benéficas para el sistema nervioso, especialmente la memoria. Se ha difundido el consumo en el Perú y se exporta en diversas presentaciones (harina, cápsulas, etc.), como suplemento alimenticio.




6) LUCUMA (Pouteria lúcuma)

El lúcumo es un árbol de la familia de las sapotáceas, originaria y nativa de los valles andinos; su fruto, la lúcuma o lluku uma en quechua, empleado en gastronomía, en la preparación de dulces, postres y helados.

El fruto es oblongo, frecuentemente con un ápice cónico redondeado, y está recubierto por una piel delicada de color verde brillante si está verde, y cambia al pardo en la madurez. En el fruto maduro, la pulpa es de color amarillo-anaranjado, inusualmente seca y almidonosa, y muy dulce. Las culturas andinas lo representan en la cerámica.




7)  SACHA INCHI (Plukenetia volubilis)

El inchi, sacha inchi, sacha maní, maní del Inca o maní jíbaro, es una planta semileñosa y perenne, de la familia de las euforbiáceas.

El Plukenetia volubilis es una planta hermafrodita, de crecimiento voluble, abundantes hojas y ramas, posee una altura de 2 m; los frutos son capsulas de 3 a 5 cm de diámetro, dehiscentes (4 - 5 - 7 cápsulas); las semillas tienen color marrón oscuro. El contenido de aceite entre 49 - 53 % (Aceites omega 3, 6 y 9) y proteínas 33 %. Puede consumirse como fruto seco, harina, galletas o aceite.





1)  OLLUCO (Ullucus tuberosus)

El olluco, Ulluku es otra planta tuberosa, originaria de la región andina de Sudamérica. Se llama olluco (del quechua ulluku), melloco , ruba. Este tubérculo es recomendable consumirlo en ensaladas, locros y sancochos. Su consumo es generalizado en zonas rurales.




2) OCA (Oxalis tuberosa)

La oca, uqa, papa oca o ibia  es una planta que se cultiva en la puna de los Andes centrales y meridionales y entre los 3000 y los 3900 msnm en los Andes septentrionales, por su tubérculo dulce, comestible y rico en almidón. Otros nombres: apiha, apiña, apilla, kawi (en aymara), lamaki (en kallawalla), timbo, quiba, papa roja o huisisai; la oca es sustituto y complemento de la papa. Aunque tarda más en alcanzar la madurez, tiene menor rendimiento, pero es más resistente a las plagas, y garantiza por lo tanto una producción estable. Es el tubérculo más cultivado después de la papa en la región andina central.




3) YACON (Smallanthus sonchifolius)

El yacon, llacon, es un tubérculo cultivado en zonas cálidas y templadas de la Cordillera de los Andes por su textura crujiente y sabor dulce propio.
Las plantas producen dos tipos de raíces: las de propagación y las de reserva o almacenamiento. Las raíces de propagación crecen bajo la superficie del suelo y producen nuevas yemas que llegarán a ser las partes aéreas de una nueva planta. Las raíces de almacenamiento son grandes y comestibles, con tubérculos que pueden llegar a pesar hasta 1 kg.

La planta de yacón es perenne, pueden crecer hasta los 1,5 a 2 m en altura; produce flores pequeñas, amarillas y discretas al final de la temporada de crecimiento. A diferencia del olluco o la oca, el yacon puede producir una cosecha comercial en los trópicos.

En 1970 llegó a Japón y se extendió a otros países de Asia, en especial Corea del Sur, China, Filipinas, Taiwán y hoy está ampliamente disponible en sus mercados. Crece muy bien en Nueva Zelandia, sur de Australia (incluido Tasmania).

Las raíces comestibles contienen inulina, un azúcar no digerible, lo que significa que, aunque tienen un sabor dulce, estas azúcares no son asimiladas al metabolismo humano. Por eso, las raíces son consumidas y utilizadas para el tratamiento del colesterol y la diabetes; se utiliza cada vez más como prebiótico y edulcorante. Posee prebióticos con efecto favorable en la flora intestinal; su raíz posee vitaminas B1, B y C y está compuesta mayormente de agua y oligofructanos.



REFERENCIAS

Solanum tuberosum
Chenopodium quinoa
Chenopodium pallidicaule
Tropaeolum tuberosum
Lepidium meyenii
Pouteria lucuma
Plukenetia volubilis
Ullucus tuberosus
Oxalis tuberosa
Smallanthus sonchifolius